miércoles, 10 de marzo de 2021

Simbiosi, ajut, enveja, empatia, col·laboració...

 Avui treballarem alguns conceptes que poden impedir la col·laboració, l'ajut, el treball entre tots, la simbiosi que fa que els humans funcionem com un únic ésser. Hi ha 6 preguntes que has de respondre quan se't demani. Escriu-les en un mail amb la seva resposta, i me les envies.

 El primer concepte ens el mostra aquesta història.


 

 Contesta les següents preguntes sobre el curt: 1.-Aquesta història és una metàfora. El monstre negre que surt al curt, què és? Què pot significar? 2.- Per quina raó acaba desapareixent el monstre negre? 3.- La nena protagonista estimava la seva germana? Ara mira't aquest:

   

 4.- Escriu una sola frase que resumeixi el que podem aprendre d'aquest vídeo que acabes de veure. 




I ara el següent:

 

5.-Per què creus que el protagonista al final està més content que al principi? 
6.- Per què es fa passar per cec al final?

Repassem la cançó que cal aprendre. La setmana que ve us la preguntaré:

lunes, 25 de enero de 2021

Qui salva una persona, salva el món sencer.


En aquesta última sessió de Cultura i Valors ens aproparem al cantó fosc de la humanitat. 
Tots hem arribat a sentir aquest curs el valor infinit que tenim com a persones, la dignitat il·limitada de cada ésser humà, la necessitat del respecte a cada persona.
Això, de vegades, s'ennubola, s'oblida, se'n va... i encara que sembli impossible, una societat sencera es pot convertir en un escenari monstruós a on es maltracta i s'extermina persones.
Tots estem en contra del bullying, però... no heu notat dins vostre alguna vegada l'impuls de tractar malament algú per enveja, per ràbia, per gelosia, per desig de revenja...? A cops resulta fàcil pronunciar-se en contra del racisme o de l'assetjament quan les víctimes són lluny de nosaltres, i en canvi podria ser que no ens adonéssim de com de vegades comencem a convertir-nos en allò que critiquem quan interiorment sentim ràbia contra algú.
Als anys trenta del segle passat, a Alemanya, va passar això, específicament contra els jueus. Una societat sencera, molt a poc a poc, es va anar convertint en enemiga de la població jueva. El partit del poder ho va esperonar, i a l'últim no van ser només els jueus els qui van ser perseguits, segrestats a camps de concentració, torturats i assassinats, sinó qualsevol persona que fos considerada enemiga del poder: comunistes, homosexuals, republicans espanyols, jueus, negres, gitanos, persones amb discapacitats...
Aquest fenòmen inhumà ha esdevingut altres vegades en altres moments i llocs de la història.
Cal estar atents per a lluitar contra nosaltres mateixos per a no assemblar-nos, ni com a individus, ni com a grup, ni com a societat... a l'horror del nazisme que va succeir a Alemanya fa uns vuitanta anys.

Comencem Llegint la història de Krystyna Trzesniewska.
Avui dia, si visiteu l'antic camp de concentració d'Auschwitz, hi trobareu, a la zona del museu, la imatge d'una noia, una nena de tretze anys, amb un pijama de ratlles i l'expressió de la cara plena d'una profunda tristor. Durant molts anys, ningú no va saber qui era; avui la coneixerem.


La Krystyna Trzesniewska va morir el 18 de maig de 1943.

Va néixer al 1929, a un poblet de Polònia que es deia, i es diu, Majdan Królewski.
Quan feia pocs dies que havia complert els tretze anys, concretament el 13 de desembre de 1942, va ser enviada pels nazis, amb el seu pare, a Auschwitz, un dels més terribles camps de concentració.
Allà, després de tallar-li els cabells, insultar-la, humiliar-la i espantar-la de diverses maneres, li van fer posar el pijama de ratlles amb el número 27129 i el símbol PPOLE, que era el codi dels presoners polítics polonesos, encara que en el seu cas, probablement aquest codi no es correspongués amb la realitat.
Sigui com sigui, no va arribar a sortir mai més d'Auschwitz, i la seva vida es va apagar el 18 de maig de 1943, cinc mesos després d'haver-hi entrat.
Per què va ser enviada a Auschwitz? Sembla que a causa de l'anomenat Generalplan Ost.
El Generalplan Ost, projectat pels nazis, cercava crear àmplies zones de residència a Europa (especialment a l'Europa de l'Est) per als alemanys de raça pura ària, expulsant prèviament els habitants naturals de la zona. La idea era que acabada la guerra, l'anomenada "raça ària" trobés el seu espai vital als territoris europeus espoliats.

Seguint aquest pla, des de novembre de 1942, i fins a juny de 1943, els nazis van expulsar els habitants de tres-centes poblacions poloneses de la zona de Zamość, famílies senceres. Entre aquests habitants, s'hi trobaven la Krystyna i el seu pare, que vivien en un poble anomenat Majdan Królewski, a uns 110 quilòmetres de Zamość. En aquest buidatge d'éssers humans, de la zona de Zamość, més de cent mil persones van ser desarrelades de les seves cases i pobles, i deportades als camps de Majdanek i d'Auschwitz.
L'operació de buidatge de Zamość va ser dirigida per Odilo Globocnik, el qual anys més tard, al final de la guerra, concretament el 31 de maig de 1945, seria capturat a Àustria per les forces britàniques i s'acabaria suïcidant amb cianur.

Es desconeix amb precisió en quines circumstàncies va morir la Krystyna, però les causes de la mort acostumaven a ser la fam i les malalties; especialment el tifus, malaltia esperonada per la mala alimentació, la manca d'higiene, els polls, el fred, i la feblesa progressiva del cos. També es morien executats a les cambres de gas, amb la posterior incineració dels cossos; això passava quan el presoner era massa feble per a servir com a esclau de treball. En els casos dels infants, de vegades, hi havia execucions directes amb injeccions de verí.

L'horror d'aquests moments de la història no ens ha de deixar indiferents. Cal conèixer que això va passar. Cal viure amb l'actitud de no tolerar mai en nosaltres sentiments d'odi o de menyspreu vers ningú per molt convençuts que poguéssim arribar a estar del nostre odi. L'odi destrueix a qui l'accepta en ell. Cal treballar per arribar a ser persones que construeixien una societat a on això no pugui passar mai més. Cal ser conscients que, a molts llocs del món, encara avui hi ha gent que pateix horrors semblants, i que aquest mal s'ha d'acabar. Allò que fa que siguem humans ens ha de moure a fer que les nostres vides siguin constructores de pau i de fraternitat entre les persones.

Veurem ara un vídeo realitzat pels alumnes de segon d'ESO del curs 2014 i 2015, sobre Anna Frank i els seus pensaments. Com ja sabeu, Anna Frank va ser una adolescent que va viure amagada en una casa d'Amsterdam, ja que els nazis la volien capturar a ella i a tota la seva família. Finalment ho van aconseguir i els van enviar a un camp de concentració, a on van morir gairebé tots. El Diari de l'Anna va ser conegut després que els nazis fossin derrotats i les seves reflexions són un cant a la pau i a la vida.




Per últim, una breu escena de la pel·lícula potser més completa sobre el genocidi provocat pel nazisme. En ella s'explica la gesta d'un industrial alemany que va salvar milers de persones mitjançant l'estratègia de contractar-les a la seva fàbrica. En aquesta escena, cap al final de la pel·lícula, ell ha de fugir, i els seus treballadors com agraïment li regalen un anell i un d'ells pronuncia una frase: "Qui salva una persona, salva el món sencer".
La pel·lícula, tot i ser força moderna va ser rodada en blanc i negre i amb un contrast molt elevat per tal de resaltar l'expressivitat humana dels rostres, i assenyalar el dramatisme de la situació.



Per debatre:

1.-Per què li diuen: "Qui salva una persona, salva el món sencer"? Què volen dir?
2.- Per què plora i es desespera Schlinder?
3.- Què hauries fet o sentit tu si haguessis sigut un nen o una nena de tretze anys vivint en un poble dels afores d'un camp de concentració en aquella època?

lunes, 18 de enero de 2021

El dia de Martin Luther King

 Ahir, als Estats Units d'Amèrica, va ser el dia de Martin Luther King, festiu a tot el país.

Abans d'explicar qui era, farem un joc. Es tracta de visualitzar el següent vídeo, i tot seguit, intentar deduir que va fer amb la seva vida, qui era, per què va ser important, etc. 

Té molt a veure amb la "Cultura i Valors Ètics"


miércoles, 13 de enero de 2021

EMPATIA (III)


Al final de la unitat didàctica d'avui hauries de ser capaç de saber explicar què és la pressió de grup, i que té a veure amb l'empatia i amb la teva llibertat.

D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
Avui us proposo aquesta cançó, que és molt coneguda als esplais i a les agrupacions que van a caminar per la muntanya. La podeu aprendre si la llegiu mentre escolteu el vídeo de dalt de la Marta Fernández, que la té penjada a YouTube. No se sap exactament qui la va escriure, i està considerada ja una cançó popular catalana.

SIGUES LLIURE

Sigues lliure i camina
 cap a l'estel que vulguis anar,
no pensis el que els altres et diran,
deixa que la pluja 
mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant.

Fes de casa teva 
tots els llargs camins del mar
i tingues per sostre el blau color
dorm a l'herba tendra i 
vola amb el colom,
corre com el riu vers l'horitzó.

Fes-te blanca escuma quan el mar és blau color
fes-te d'ocell que canta en un racó
fes-te flor petita, fes-te aigua brollant
fes d'amor la vida que t'han dat

Algun jorn la vida el company et donarà
de la seva mà caminaràs
dolços llavis tendres 
d'un parlar suau
per fer millor la vida, 
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.



Anem a llegir i pensar a poc a poc els primers versos de la cançó:

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar,

Quin deu ser aquest estel a on vols arribar?Potser les teves il·lusions, esperances, somnis, desigs... coses que vols que arribin a ser, i per les quals cal un esforç i moltes ganes.

No pensis en el que els altres et diran,

Hi haurà gent que et dirà: 

"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."  

No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo. 

Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.

...deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats...

Aquest vers parla de passar-ho bé amb la natura, a gaudir de la seva bellesa; i tu ets bell o bella... perquè formes part de la natura, d’ella has sorgit; la teva manera de ser, la teva imatge, el color dels teus cabells, daurats amb el sol tant si són rossos com bruns o castanys. Només per ser persona, ja ets bell o bella, perquè a dins teu hi tens la capacitat de sentir empatia, de posar-te al lloc als altres i comprendre'ls.  

...petites gotes fredes tremolant.

Descobrir la bellesa d’una gota d’aigua, que gairebé ningú no s’atura a mirar. Les coses petites poden ser les més grans. Hi ha realitats que semblen grans i que en realitat no ho són. El que és gran de debò és senzill i clar, i sovint sembla petit. I allò que és gran de debò ens permet ser feliços encara que siguem petits, i ens permet ser petits encara que ens fem grans.

Fes de casa teva tots els llargs camins del mar...

No sabem a on la vida ens durà, però nosaltres podem decidir el camí... i allà a on anem a parar, hi farem la nostra llar. La nostra llar, la nostra pàtria, no és un lloc concret, sinó allà a on hi posem el nostre cor, a on hi tenim les persones que estimem i els somnis que ens motiven.

RESPON.

Què és la pressió de grup?

Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.

DEURES.

1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.


lunes, 30 de noviembre de 2020

EMPATIA (II)


Enllaços a vídeos interessants sobre l'empatia:

https://www.youtube.com/watch?v=UzPMMSKfKZQ


https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4

EMPATIA

Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.

De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.

Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors... 

Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.

Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem. 

L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.

No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú. 

I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.

Per debatre

1.- Pensem en els següents casos pràctics. 

Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:

a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.

Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:

b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.

Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.

c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua) 

La regla d'or i la regla de platí.

Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:

"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"

Hi estàs d'acord? Opineu a classe.

Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:

"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"

Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?

La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents. 
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu. 

El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.

Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.

Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...

Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.





lunes, 23 de noviembre de 2020

EMPATIA (I)






Rere els teus ulls hi veig algú com jo,
un rostre jove, un somriure bla.
Si penso el que s’hi amaga, més enllà,
em trobo a mi mateix i a qualsevol.

Rere els teus ulls hi ha somnis, lluita, por,
inseguretat i fam d’amics, terror a tant!
El fort i intens desig de ser estimat,
la vergonya pel ridícul que pots fer.

I això que tens, ho sento a dins també;
tots som iguals en cossos diferents.


1.- Què creus que vol dir el poema?

2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?

3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?

4.- Creus que les persones ho expliquem tot de la nostra vida? Hi ha sofriments que tots tenim que no diem? 

5.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?

6.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.

7.- Quin valor creus que té cada persona? Si haguessis de posar un preu, com es posa preu a tantes coses que es compren, quin preu posaríes a cada persona? Hi ha persones que valen més que altres? 

8.- Opina sobre els següents insults. Digues quins d'ells poden ser encertats alguna vegada i quins no.

Inútil.
Descerebrat.
Tarat.
Esguerrat.
Anormal.

9.- Qui és capaç d'explicar què és l'amor?

10.- Digues el que penses de les següents frases:

"Estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè és quan més ho necessito"

"A on hi falti amor, posa-hi amor, i en treuràs amor"

Ara aprendrem aquesta cançó, que vam fer els alumnes de la tutoria de 2nD el curs 2017-2018. Té a veure amb tot el que hem explicat:
 

martes, 20 de octubre de 2020

Prejudicis i rols de Gènere a casa.





Mirem el vídeo anterior.

Per debatre i parlar a classe:

1.- Creus que la situació que descriu suceeix a la nostra societat o només passa a països llunyans i de cultures diferents? 
2.- De les següent tasques de casa, quines fas tu de manera regular? Compta-les.
Fer el llit. Planxar. Escombrar. Fregar el terra. Passar l'aspirador. Treure la pols. Fer el menjar. Parar taula. Desparar taula. Rentar els plats (o posar-los a rentar al rentaplats). Rentar la roba (o posar-la a rentar a la rentadora). Recollir la roba bruta del bany després de dutxar-te. Ordenar la teva habitació. Ordenar la sala d'estar o menjador. Anar a comprar menjar o estris de casa. Ajudar a banyar o a vestir els germans petitons.

3.- Calculem la mitjana de les xifres anterior entre els nens de la classe, i després entre les nenes a veure si hi ha alguna diferència. 

4.- Si no fas tu les feines de la pregunta 2, queden sense fer o les fa algú? Qui les acaba fent? És just que les faci només una persona?

5.- Matisa, comenta, critica, defensa o opina simplement sobre la següent frase:

"Els homes han d'ajudar les dones en les feines de casa..."


6.- Mirem els dos primers minuts del següent curtmetratge:
Has viscut en algun moment alguna situació similar a aquesta?


7.- Fes click al següent enllaç i observa els següents trossos d'anuncis publicitaris:



7.1.- Què s'hi veu en tots aquests fragments d'anuncis de la tele?

7.2.- Quanta estona d'anuncis de la tele veiem en un dia? Quanta estona d'anuncis veiem en una setmana? Quant temps d'anuncis de la tele veiem a la nostra infantesa, especialment entre els tres i els cinc anys?

7.3.- Quant veiem aquests anuncis, ens adonem que sempre surten dones fent les feines de casa o és una informació que ens va entrant sense adonar-nos-en?

7.4.- Què creus que tenen a veure les següents frases amb la pregunta del 7.3?

"L'aprenentatge inconscient del fet de ser après és el més difícil de desaprendre" 

"Education is what remains after one has forgotten what one has learned in school"
 

Simbiosi, ajut, enveja, empatia, col·laboració...

  Avui treballarem alguns conceptes que poden impedir la col·laboració, l'ajut, el treball entre tots, la simbiosi que fa que els humans...